ActiFolio: 20202

 

.

VÍDEO EXPLICATIU

01: INTRODUCCIÓ

L’objectiu principal d’aquesta tercera PAC és comprendre la relació d’una comunitat com és els malalts de fibrosis quística amb un objecte específic, concretament les ulleretes nasals.

Per al desenvolupament de la practica he realitzat un estudi etnogràfic de la comunitat escollida per tal de definir i fixar quines són les pràctiques socials d’aquesta entorn a l’objecte escollit.

Per la realització d’un estudi etnogràfic em de comptar amb una pregunta o problema d’investigació. La comunitat que realitzarem l’estudi ens facilitarà informació i ens proporcionarà l’objecte que estudiarem.

02: ESTUDI ETNOGRÀFIC

Es la primera vegada que es realitzaré un procés d’investigació etnogràfic, sen se tenir algun tipus d’experiència prèvia amb l’objecte, l’entorn i la comunitat per això més que una dificultat considero que es un element de suport i que facilita l’empatia amb els membres que la conformen.

ESTUDI ETNOGRÀFIC VIRTUAL

En aquet cas l’estudi va ser realitzat de manera virtual a dos persones en concret. La meva presència per a la comunitat de la fibrosis quística no va afectar de manera significativa, ja que s’han buscant els moments més còmodes per als entrevistats sense repercutir en el seu dia a dia.

Per establir el primer contacte amb aquesta comunitat vaig fer una cerca en línia de com es el seu dia a dia i amb quins problemes es troben.

Una de les persones que vaig contactar va ser la Paz Bononato, la qual es coneguda per el seu perfil d’Instagram @bonolalafq allí acostuma a explica el seu dia a dia amb la malaltia i com supera cada obstacle que se li presenta al davant.

OBSERVACIÓ CONTEXTUAL PASSIVA.

Davant la situació desconcertant de l’ COVID, es va optar òbviament per realitzar l’observació totalment en línia. He cercat bastanta informació per internet per endinsarem més en aquest món finalment he topat amb un perfil d’Instagram el qual m’ha deixat compondre el següent apartat.

OBSERVACIÓ DIRECTA PARTICIPANT.

Tot i realitzar-se també en línia per a que fos de la manera més natural possible, la comunitat es va gravar durant cinc dies seguits el seu comportament per tal de conèixer els seus hàbits i començar a comprendre com interactuen a l’entorn de la comunitat. Després de visualitzar aquestes gravacions es pot concloure que:

La malaltia provoca un moc més espès i viscós que obstrueix els conductes i afecta el funcionament de diversos òrgans, com els pulmons, el pàncrees o el fetge, i afavoreix l’aparició d’infeccions principalment respiratòries.

Els malalt diàriament tenen tos, això es degut a que les mateixes bactèries que fan tossir o tenir la grip a qualsevol nen, en cas de que entrin al cos d’un malalt serà més perjudicial.

Tothom tenim moc als pulmons, però els malalts el tenen més espès i pegasos, les bactèries una vegada troben aquest moc fan reproduir-lo més

Amb medicaments i fisioteràpia s’eliminen les bactèries i aclarint el moc.

La fisioteràpia es un element clau per als malalts amb fibrosis quística, hi ha diferents mètodes com ara el fet de utilitzat diàriament son les ulleres nasals, mascara d’oxigen, nebulitzadors…
També ho es el tractament del vapor medicinal per mantenir els pulmons nets i mes forts.

Menjar més que la resta, el cos d’una persona amb fibrosis quística no assimila bé el menjar i els seus nutrients. Per això s’ha de prendre medicament que ajuda a dividir el menjar en trossos petits.

Per ells també es molt important portar una vida saludable i fer esport, ja que beneficia l’estat de salut i manté netes les vies aèries, millora la massa muscular i retarda la degeneració pulmonar.

Un dels principals problemes que tenen els malalts es el COVID. Els malalts sol·liciten la vacuna ja que tenen una malaltia complexa i potencialment mortal. Ells es troben confinats des de abans del primer confinament oficial i a dia d’avui segueixen així.

OBJECTE D’ESTUDI.

Les ulleres nasals són un dispositiu emprat en situacions en què es precisa l’ús d’oxigenoteràpia. Consten de dues Petites cànules que es introduir por dos orificis nasals. El seu ús implica que la Necessitat d’oxigen no es molt elevada ja que la concentració d’Oxigen que s’administra es baixa. Resulten més confortables per al pacient que altres dispositius com ara la mascareta.

Els malalts amb fibrosis quística realitzen l’oxigenoteràpia amb ulleres nasals per pal·liar la dessaturació amb deteriorament respiratori, la nebulització prèvia amb broncodilatadors i la nebulització posterior amb corticoides i antimicrobians.

03: CONCLUSIONS

Hi ha dies força durs per el poc ànim que te aquesta comunitat, el covid ha afectat greu ment la salut tant mental com física de tots ells ja que es troben tancats a casa per no exposar-se a més risc del que estan.

Per ells es important mantenir una nutrició adequada, desenvolupar mecanismes d’adaptació, establir hàbits de salut positius (esports, activitats socials, escolaritat, control ambiental, etc.). Obtenir adequada accessibilitat i adherència a el tractament, especialment a la kinesioterapia de l’aparell respiratori. Per això les ulleres nasals són un objecte essencial per al dia a dia dels malalts.

Les ulleres nasals són un dispositiu essencial per al dia a dia dels malalts. No deixa de ser una imatge trista veure a una persona amb les ulleres nasals posades, a banda que es un moment incòmode per la comunitat el fet de establir una relació social amb elles posades.

Per això considero que dotar-les d’un disseny més atractiu i intel·ligent les convertiria en un objecte més fàcil d’ignorar i, conseqüentment, afectaria positivament a la relació que la comunitat té amb ella.
Es podria pensar amb un disseny mes divertit per a tots aquells nens que ho utilitzen i així passar mes desapercebuts de la resta.

Després de fer aquest treball el que realment em preocupa es que a tots aquests malalts encara no els han vacunat. Em fa pensar que son una comunitat ignorada, que no es consideren persones essencials, quan es juguen la vida dia a dia. Doncs si ja tenen una malaltia mortal per què no se’ls hi facilita la vacuna?

El fet de ser contagiats per el covid solament empitjoraria més els seus dèbils pulmons.

Bona tarda a tothom

Us adjunto el meu projecte de formalització del sistema, acompanyat amb un vídeo de presentació.

Salutacions.

Per desenvolupar una comprensió del que és estar i viure amb malalts de fibrosis quístia. Observaré el dia a dia de dos persones, les protagonistes del llibre. Des de el seu entorn i així poder comparar i emplenar l’estudi.

A continuació reflectiré la creació de preguntes per les entrevistes, i intentar aconseguir prevenir aquesta malaltia.

Bona nutrició
Portar una vida saludable és una cosa que es recomana davant de qualsevol tipus de malaltia, especialment en les cròniques, amb les que es va a haver de conviure tota la vida. Sembla, però, de seguir la medicació de vegades es torna com el més important, quan qualsevol tipus de tractament que millori la salut de el pacient tant en relació amb els medicaments com complir amb una dieta sana i equilibrada sempre ho és.

Interès
Tots tenim interès, per alguna cosa. Llegir aquest llibre m’ha despertat molta interès per observa el comportament d’aquestes persones i altres, també per observar com reaccionen. Sobretot veure les seves emocions.

Motivació
Si una cosa esta clara es que la motivació es primordial a tots aquests efectes. No perdre l’esperança de poder-se recuperar es un motivació per seguir endavant el dia a dia d’aquest malalts.

Ànims
Motivació i ànims van lligats entre ells, una cosa arrastra a l’altra.

Bona Sort
Per tots ells l’última esperança es aconseguir un trasplanta de pulmó i per això necessiten un donant de pulmó.

Disciplina
Per a que el pacients tinguin una bona qualitat de vida i de esperança de la mateixa han de realitzar-se revisions periòdiques que incloguin controls de capacitat pulmonar, balanços de greix, cultius, etcètera. El tractament requereix que, per tant, el pacient sigui constant i disciplinat. Per això, l’afectat i els seus familiars freqüentment han s’adapten els seus esforços, horaris i ritmes al temps que marca el tractament.

 

 

BIBLIOGRAFIA

¿Qué es la Etnografía?

Etnografía

La etnografía como modelo de investigación en educación
https://www.ugr.es/~pwlac/G24_10Carmen_Alvarez_Alvarez.html

Fibrosis Quística
https://cuidateplus.marca.com/enfermedades/respiratorias/fibrosis-quistica.html

Diagnóstico, evaluación y tratamiento
https://www.radiologyinfo.org/sp/info.cfm?pg=cysticfibrosis

Llibre – A dos metros de ti

A dos metros de ti

LECTURES:

Guber, R. Etnografia
https://antroporecursos.files.wordpress.com/2009/03/guber-r-2001-la-etnografia.pdf

Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf

COMUNITAT I OBJECTE

La comunitat escollida ha estat la fibrosis quística. És una malaltia que provoca l’acumulació de moc espès i enganxós en els pulmons, el tub digestiu i altres àrea de el cos. Es un dels tipus de malaltia pulmonar crònica més comuna en nens i adults joves i és potencialment mortal.

Fa uns mesos vaig llegir un llibre, ‘’A dos metros de ti’’. El llibre explica una historia de dos adolescents que estan malalts.

Un d’ells vol lluitar per curar-se com més aviat millor, mentre que l’altre ha tirat la tovallola i l’únic que vol és que el deixin en pau. Quan tots dos es coneixen, veuen en l’altre un punt de vista diferent que fa que es replantegin la seva vida, que no sàpiguen si realment fan bé o no. Però tenen un problema, i és que els dos nois no poden acostar a causa que, si la noia malalta, no podrà optar a un trasplantament de pulmó que la salvaria.

 

La etnografia a realitzar són els dos protagonisme del llibre, i en aquest cas els malalts. Per tant analitzaré els dos malalts amb fibrosis quística, mitjançant l’etnografia s’obté una visió holística de pacient, la seva relació i vivències amb la malaltia, cosa impossible d’obtenir en l’àmbit clínic o a través d’entrevistes en profunditat descontextualitzades

Els objectes principals escollits són el respiradors i ulleretes nasals,, essencials per a tots els que ho pateixen ja que els ajuda a portar millor el dia a dia.

Per què he escollit aquesta comunitat i objecte?

He escollit la fibrosis quística ja que es una malaltia que la gent coneix poc, i m’ha encantat indagar sobre els motius que la desenvolupen, ja que és hereditària.

De tal manera que abans de tenir un fill convé comprovar si algú de la teva família o de la família de la teva parella porta aquesta alteració. perquè un nen hereti FQ ambdós pares han de ser portadors. Que una persona sigui portadora, no vol dir que pateixi la malaltia, simplement que porta una mutació en el gen CFTR. En el cas que tots dos progenitors siguin portadors sans, la probabilitat de tenir un fill amb FQ és de l’25%, 50% que sigui portador sa, i 25% que neixi sense FQ i no sigui portador.

Bàsicament, per patir la malaltia els nens necessiten heretar una còpia de el gen alterat de cada pare. Si hereten només una còpia alterada i una còpia normal, no desenvoluparan fibrosi quística i seran portadors sans (1 de cada 35 espanyols són portadors sans).

 

Quina es la necessitats que te la comunitat amb l’objecte?

El respiradors i ulleretes nasals, són el fil de què penja la vida de milers de malalts, és la millor eina que disposem per ajudar a conviure amb aquesta malaltia. La seva funció es són tractar o prevenir la hipoxèmia, tractar la hipertensió pulmonar i reduir el treball respiratori i miocardis.

Les ulleretes nasals són un dispositiu emprat en situacions en què es precisa l’ús d’oxigenoteràpia. Consten de dues petites cànules que s’introdueixen pels dos orificis nasals. El seu ús implica que la necessitat d’oxigen no és molt elevada ja que la concentració d’oxigen que s’administra és baixa. Resulten més confortables per al pacient que altres dispositius (mascareta).

Els dies en què estàs amb els pulmons inflamats et pots morir. És un moment molt crític especialment per a qui té les defenses baixes, aquest moment crític és molt problemàtic.

 

Gemma Rodriguez Curto.

TASCA I VINS

Per el desenvolupament d’aquesta primera PAC, he escollit la taberna Tasca i Vins de Barcelona. Situada a carrer Cardenal Tedeschin, 32 de Sant Andreu.

Sempre havia sentit parlar d’aquest lloc a més a més alguna vegada l’havia vist des de fora, però mai havia accedit al seu interior.

Aquest respai esta obert a tot tipus de públic, es un local bastant gran i amb molt bons menjars.

               

PERSONALITAT DE L’ESPAI

Em posiciono al carrer Cardenal Tedeschin, 32 de Sant Andreu, per veure com es veu l’entrada al local.

Des de el carrer podem observar amb facilitat el gran cartell que hi ha a sobre de la porta de l’entrada al espai seleccionat.

Tot i que els colors utilitzats per al disseny no destaquen a simple vista la llegibilitat de la informació indicada es clara.

 

 

 

 

 

 

Un cop arribem a l’entrada observem un pati interior allargat, la terrassa.

A l’esquerra un carretell senyalitzant els diversos espais que disposa el local i la seva ubicació.

L’entrada és acollidora i destaca per representar una zona amb molta vegetació al centre de Barcelona, fet que costa ja que ens trobem a una ciutat on predomina l’edifici. Quan ja hem realitzat la mitat del recorregut per arribar fins al final del passadís d’entrada ens adonem que a mà dreta estan els serveis.

Ens crida l’atenció la manera que utilitzen a l’hora d’indicar el gènere del serveis. No deixa de ser una manera divertida i entenedora de cridar l’atenció als clients que busquen el serveis.

Si ens fixem al fons del passadís, apareix el cartell Tasca i Vins i una fletxa que ens acompanya a seguir.

Cal destacar que aquest cartell no e veu, i això ens fa despistar bastant. No sabíem com seguir.

Tota la vegetació que hi ha tapa el cartell de senyalització superior i el inferior. Tot i que crida bastant l’atenció ja que es un color que te gran impacte visual.

 

 

Una vegada hem recorregut el llarg passadís en busca d’apropar-nos més a aquella senyalització que no acabem de veure bé, per fi arribem i descobrim que si girem cap a la dreta, veiem l’entrada a la masia

Observem que es un espai per esperar el nostre torn, ja hi ha gent fent cua.

Ens inviten a seure i a esperar el nostre torn. Ens indiquen que no es pot fumà, però no hi ha cap senyal que ho digui.

Seguim envoltats de plantes aquesta vegada també d’algun mobiliari per beure alguna cosa rapida. De mentre, observo tot el que hi ha a simple vista.

No tardo molt en ubicar com una mena de paper informatiu a sobre d’un quadre de decoració, m’apropo per veure que i diu ja que des de on estem no ho veig.

Per sorpresa la meva es un senyalització que indica on cap a on estan els serveis. De ben segur que sóc una de les poques persones que s’ha adonat que apareix aquesta guia tant peculiar per trobar el serveis.

Mentre esperem el nostre torn podem observar la primera zona de menjador, al exterior.

Quan ens destinem a seguir les indicacions del cambrer que ens acompanya a la taula per seure, torno a topar amb un d’aquest tipus de senyalització tan peculiar que ens guia per trobar els serveis.

 

Una vegada dins ens sentim ubicades totalment a una masia. L’estil rústic ens enamora per la seva calidesa i la seva capacitat de crear un ambient de benestar immediatament.

 

 

 

 

 

SISTEMA DE SENYALÍTICA

En total la masia disposa de diferents menjadors i espais tots ells senyalitzat amb el nom que reben. En més d’una ocasió detectem senyalitzacions per respectar els veïns però que semblen i formen part de la decoració del local. I que molt possiblement passen desapercebudes si no es que t’hi fixes molt.

 

 

Sobre les senyals de seguretat i obligació observem les justes. Si però es veuen a simple vista i bastant repetides les senyalitzacions de sortida.

Totes es troben situades a la part superior de les entrades i sortides dels diferents espais, d’altres a les columnes del local.

ELS USUARIS

enen complicacions per trobar els lavabos ja que no estan ben senyalitzats una vegada accedeixes dins als menjadors.

D’altra banda l’abús de decoració a les parets fa passar desapercebut moltes senyals que exposen per a que siguin reconegudes i aplicades per la resta de clients.

Alguna de les senyalitzacions comentades anteriorment inclouen fletxes la figura d’una fletxa cap a una direcció a seguir. Això facilita a l’usuari cap a on ha d’anar, tot i que en alguns casos, possiblement no vegi ni el cartell on apareix.

MOODBOARD

Diferenciem dos tipus de senyals:
Les estàndard de seguretat, que són les que podem a la majoria d’espais oberts que visitem i després les senyals pròpies del local.

Utilitzen un disseny molt capexano, cartells pintats a mà i a vegades poc vistosos. La combinació de colors no acaba de ser la millor, fet que provoca no tenir una bona llegibilitat.

Sobre la tipografia utilitzen una manuscrita de mides grans tot i que la lletra petita te una mica de dificultat per llegir-se amb claredat.

REFLEXIÓ

El fet de tenir una decoració abusiva perjudica a l’hora quan l’usuari necessita ubicar-se, ja que té repetidament elements que el despisten més. Per tant es troben completament confosos a l’hora de dirigir-se cap algun lloc en concret.

A banda en cap moment vam observar cap senyalització especial per a persones de diferents capacitats. Es més el local no estava preparat per rebre persones amb necessitats especials. Posant com exemple el fet de que, després d’arribar a l’entrada tot son escalons per accedir als diferents menjadors.

Sobre ara la tipografia de les senyalitzacions pròpies del local, manca el fet de no tenir una bona llegibilitat. No amb totes les senyalitzacions però si amb algunes, s’ha tingut en compte l’alçada i distancia en la qual a de ser llegit el cartell, per això han apostat per una lletra gruixuda i amb majúscula per algunes de les senyals.

Pel que fa el llenguatge dels pictogrames, considero que són expressius i estan ben definits, per tant i poden ser compresos fàcilment per un públic heterogeni en termes de cultura o d’idioma.

Sobre la paleta cromàtica utilitzaa a les senyals, no crec que siguin el mes adients. Ja que en alguns casos la llegibilitat no es molt bona. La senyalització de la cuina apareix amb un fons verd/blau fosc i a sobre unes lletres blau marí, aquets combinació de colors fa que l’usuari no pugui llegir amb la claredat suficient i per tant es veu obligat a forçar la vista.

L’objectiu de tot projecte és que les persones puguin principalment orientar-se dins d’un espai, per tant la circulació ha de ser simple i clara per assegurar-nos de que el client es senti còmode i ubicat en tot moment.

La interacció del espai de l’entrada de Tasca i Vins, no va ser gratificant. Em vaig sentir bastant desubicada al entrat, la primera senyal on a més a més utilitzen fletxes per guiar-te millor es troba a ma esquerra tant prompte entres. I tot i el seu disseny de colors, passa desapercebuda ja que els usuaris tiren recte i no son a temps de detectar aquesta senyalització. D’altra banda, al fons tenim una altra senyal però que es troba totalment tapada per les fulles de la vegetació del camí.

L’abús d’elements comunicatius i el mal disseny d’alguns d’ells perjudiquen la visibilitat dels propis.

Per finalitzar aquesta activitat, ressaltar el que ens indicava Manel Grávalos a l’entrevista de La senyalística en pro de l’eficiència de la mobilitat. I es que estem molt acostumats a les senyals i a guiar-nos sobre elles, he descobert que en la majoria d’espais s’abusa en excés d’aquestes senyalitzacions, i que no apreciem en cap moment. Per a mi va ser de gran esforç, està atenta a totes les senyals que tenia el restaurant, ja que fins ara no m’hi havia fixat tant amb tota la senyalística que té un lloc.