Autor: Gemma Rodriguez Curto

TASCA I VINS

Per el desenvolupament d’aquesta primera PAC, he escollit la taberna Tasca i Vins de Barcelona. Situada a carrer Cardenal Tedeschin, 32 de Sant Andreu.

Sempre havia sentit parlar d’aquest lloc a més a més alguna vegada l’havia vist des de fora, però mai havia accedit al seu interior.

Aquest respai esta obert a tot tipus de públic, es un local bastant gran i amb molt bons menjars.

               

PERSONALITAT DE L’ESPAI

Em posiciono al carrer Cardenal Tedeschin, 32 de Sant Andreu, per veure com es veu l’entrada al local.

Des de el carrer podem observar amb facilitat el gran cartell que hi ha a sobre de la porta de l’entrada al espai seleccionat.

Tot i que els colors utilitzats per al disseny no destaquen a simple vista la llegibilitat de la informació indicada es clara.

 

 

 

 

 

 

Un cop arribem a l’entrada observem un pati interior allargat, la terrassa.

A l’esquerra un carretell senyalitzant els diversos espais que disposa el local i la seva ubicació.

L’entrada és acollidora i destaca per representar una zona amb molta vegetació al centre de Barcelona, fet que costa ja que ens trobem a una ciutat on predomina l’edifici. Quan ja hem realitzat la mitat del recorregut per arribar fins al final del passadís d’entrada ens adonem que a mà dreta estan els serveis.

Ens crida l’atenció la manera que utilitzen a l’hora d’indicar el gènere del serveis. No deixa de ser una manera divertida i entenedora de cridar l’atenció als clients que busquen el serveis.

Si ens fixem al fons del passadís, apareix el cartell Tasca i Vins i una fletxa que ens acompanya a seguir.

Cal destacar que aquest cartell no e veu, i això ens fa despistar bastant. No sabíem com seguir.

Tota la vegetació que hi ha tapa el cartell de senyalització superior i el inferior. Tot i que crida bastant l’atenció ja que es un color que te gran impacte visual.

 

 

Una vegada hem recorregut el llarg passadís en busca d’apropar-nos més a aquella senyalització que no acabem de veure bé, per fi arribem i descobrim que si girem cap a la dreta, veiem l’entrada a la masia

Observem que es un espai per esperar el nostre torn, ja hi ha gent fent cua.

Ens inviten a seure i a esperar el nostre torn. Ens indiquen que no es pot fumà, però no hi ha cap senyal que ho digui.

Seguim envoltats de plantes aquesta vegada també d’algun mobiliari per beure alguna cosa rapida. De mentre, observo tot el que hi ha a simple vista.

No tardo molt en ubicar com una mena de paper informatiu a sobre d’un quadre de decoració, m’apropo per veure que i diu ja que des de on estem no ho veig.

Per sorpresa la meva es un senyalització que indica on cap a on estan els serveis. De ben segur que sóc una de les poques persones que s’ha adonat que apareix aquesta guia tant peculiar per trobar el serveis.

Mentre esperem el nostre torn podem observar la primera zona de menjador, al exterior.

Quan ens destinem a seguir les indicacions del cambrer que ens acompanya a la taula per seure, torno a topar amb un d’aquest tipus de senyalització tan peculiar que ens guia per trobar els serveis.

 

Una vegada dins ens sentim ubicades totalment a una masia. L’estil rústic ens enamora per la seva calidesa i la seva capacitat de crear un ambient de benestar immediatament.

 

 

 

 

 

SISTEMA DE SENYALÍTICA

En total la masia disposa de diferents menjadors i espais tots ells senyalitzat amb el nom que reben. En més d’una ocasió detectem senyalitzacions per respectar els veïns però que semblen i formen part de la decoració del local. I que molt possiblement passen desapercebudes si no es que t’hi fixes molt.

 

 

Sobre les senyals de seguretat i obligació observem les justes. Si però es veuen a simple vista i bastant repetides les senyalitzacions de sortida.

Totes es troben situades a la part superior de les entrades i sortides dels diferents espais, d’altres a les columnes del local.

ELS USUARIS

enen complicacions per trobar els lavabos ja que no estan ben senyalitzats una vegada accedeixes dins als menjadors.

D’altra banda l’abús de decoració a les parets fa passar desapercebut moltes senyals que exposen per a que siguin reconegudes i aplicades per la resta de clients.

Alguna de les senyalitzacions comentades anteriorment inclouen fletxes la figura d’una fletxa cap a una direcció a seguir. Això facilita a l’usuari cap a on ha d’anar, tot i que en alguns casos, possiblement no vegi ni el cartell on apareix.

MOODBOARD

Diferenciem dos tipus de senyals:
Les estàndard de seguretat, que són les que podem a la majoria d’espais oberts que visitem i després les senyals pròpies del local.

Utilitzen un disseny molt capexano, cartells pintats a mà i a vegades poc vistosos. La combinació de colors no acaba de ser la millor, fet que provoca no tenir una bona llegibilitat.

Sobre la tipografia utilitzen una manuscrita de mides grans tot i que la lletra petita te una mica de dificultat per llegir-se amb claredat.

REFLEXIÓ

El fet de tenir una decoració abusiva perjudica a l’hora quan l’usuari necessita ubicar-se, ja que té repetidament elements que el despisten més. Per tant es troben completament confosos a l’hora de dirigir-se cap algun lloc en concret.

A banda en cap moment vam observar cap senyalització especial per a persones de diferents capacitats. Es més el local no estava preparat per rebre persones amb necessitats especials. Posant com exemple el fet de que, després d’arribar a l’entrada tot son escalons per accedir als diferents menjadors.

Sobre ara la tipografia de les senyalitzacions pròpies del local, manca el fet de no tenir una bona llegibilitat. No amb totes les senyalitzacions però si amb algunes, s’ha tingut en compte l’alçada i distancia en la qual a de ser llegit el cartell, per això han apostat per una lletra gruixuda i amb majúscula per algunes de les senyals.

Pel que fa el llenguatge dels pictogrames, considero que són expressius i estan ben definits, per tant i poden ser compresos fàcilment per un públic heterogeni en termes de cultura o d’idioma.

Sobre la paleta cromàtica utilitzaa a les senyals, no crec que siguin el mes adients. Ja que en alguns casos la llegibilitat no es molt bona. La senyalització de la cuina apareix amb un fons verd/blau fosc i a sobre unes lletres blau marí, aquets combinació de colors fa que l’usuari no pugui llegir amb la claredat suficient i per tant es veu obligat a forçar la vista.

L’objectiu de tot projecte és que les persones puguin principalment orientar-se dins d’un espai, per tant la circulació ha de ser simple i clara per assegurar-nos de que el client es senti còmode i ubicat en tot moment.

La interacció del espai de l’entrada de Tasca i Vins, no va ser gratificant. Em vaig sentir bastant desubicada al entrat, la primera senyal on a més a més utilitzen fletxes per guiar-te millor es troba a ma esquerra tant prompte entres. I tot i el seu disseny de colors, passa desapercebuda ja que els usuaris tiren recte i no son a temps de detectar aquesta senyalització. D’altra banda, al fons tenim una altra senyal però que es troba totalment tapada per les fulles de la vegetació del camí.

L’abús d’elements comunicatius i el mal disseny d’alguns d’ells perjudiquen la visibilitat dels propis.

Per finalitzar aquesta activitat, ressaltar el que ens indicava Manel Grávalos a l’entrevista de La senyalística en pro de l’eficiència de la mobilitat. I es que estem molt acostumats a les senyals i a guiar-nos sobre elles, he descobert que en la majoria d’espais s’abusa en excés d’aquestes senyalitzacions, i que no apreciem en cap moment. Per a mi va ser de gran esforç, està atenta a totes les senyals que tenia el restaurant, ja que fins ara no m’hi havia fixat tant amb tota la senyalística que té un lloc.

RÀDIO TELEFUNKEN INTERMEZZO 57

Si ens parem a pensar, al llarg de la vida van sorgint molts moments especials i objectes que te’ls recorden. Tots tenim un objecte que significa molt per a nosaltres. Darrere d’aquest objecte hi ha una història per explicar i que ha de ser explicada.

En el meu cas es tracta d’aquesta de la RàDIO TELEFUNKEN INTERMEZZO 57 de principis dels anys 60, un regal del meu avi.

El meu avi de ben jove va invertir el seus diners en la compra d’un tros de terra amb unes granges, allí va començar la criança de conills. Es passava el dia treballant i ami m’encantava anar amb ell i oferir la meva innocent ajuda.

El recordo sempre amb una camisa, un barret i una pipa de fumar a la boca. Aquell era el seu uniforme de feina, dia rere dia. Però també recordo un detall molt important, a les seves hores de feina sempre escoltava la ràdio, sempre. I aquesta era la que ell utilitzava. Quan es va jubilar seguia escoltant-la, però va arribar un dia en que me la va regalar, i des de aquell dia que la guardo i la cuido com ell sempre va fer.

Característiques formals i funcionals

Si parlem de les característiques formals, podem veure que ha variat i moltíssim des de la seva existència. Han passat de tenir un format gran i pesat, a ser online, on es pot descarregar-se amb format de APP a qualsevol telèfon intel·ligent.

 

 

 

 

Guglielmo Marconi 1901

 

Radio d’un telèfon inteligen 2021

Les característiques funcionals, es que la ràdio va revolucionar per sempre el món de les comunicacions amb una nova tecnologia “sense fils”, o sigui, sense cables de cap tipus, transmesa per l’aire i fins i tot en el buit de l’espai. Així va suplantar a el telègraf i els seus derivats. Les aplicacions comercials, militars i pràctiques d’això van ser i són molt nombroses.

A més, la invenció de la ràdio va obrir el camí per a altres invents igual de revolucionaris, com la televisió o la transmissió Wi-Fi d’Internet, o la radiolocalització i el rada.

Es pot interactuar les 24 hores durant els 365 dies de l’any, L’ Emissor i receptor es comuniquen sense veure, ni percebre i es que a més a més la ràdio està en tots els llocs.

Ens podem moure i seguir escoltant-la, pel que a diferència d’altres mitjans com la TV o la premsa, també ens permet realitzar altres activitats que requereixin mobilitat.

Juntament amb el mitjà digital es caracteritza per la seva rapidesa, i gràcies a les noves tecnologies, ara és possible escoltar una emissora des de qualsevol part de el món a través d’internet. És el mitjà més immediat per cobrir una informació ja que no requereix dedicar temps a escriure un text o obtenir una fotografia. A més a més el seu llenguatge és més ric.

Des del punt de vista de la narració, el locutor explica tot el que està percebent i per això en poc temps pot transmetre moltes coses a l’oient (informació, sensacions …) La ràdio possibilita que el receptor imagini el que se li està transmetent, crea les seves pròpies imatges mentals.
És un dels mitjans de comunicació amb millor qualitat en els seus continguts així com un mitjà proper.

Activa la imaginació. I a diferència de la resta de mitjans, la ràdio és la que més fa desenvolupar la imaginació ja que és l’única que ens fa percebre la realitat d’una forma particular.

Les practiques socials. La mediació és una de les seves funcions principals. L’home modern es posa en contacte amb el seu territori, espai físic social i educatiu i mitjançant la selecció de programes de ràdio que siguin del seu interès o plaer.

Algunes principals són:

• La generalització d’informació.
• La ràdio ens dóna conèixer tota classe d’informacions sobre esdeveniment, successos o fets que tenen lloc en la societat.
• Aprenentatge social.
• La ràdio és un dels mitjans de difusió cultural que fa accessibles els béns culturals a tots els sectors socials, ajuda a educar a la societat.
• Ensenyament Pedagògic, els locutors són protagonistes de la socialització.
• Coneixement dels moviments socials.

En difinitiva, l a ràdio té un gran caudal de notícies que fa que la realitat més llunyana la sentim més prop.

Dimensions culturals i funcions simbòliques 

Els orígens de la ràdio, segle XX, es vinculen a la telegrafia i telefonia sense fils utilitzades per els militars.

Les primeres emissores de ràdio van ser promogudes per radioaficionats, molt aviat va passar a significar una font d’interès per als capitalistes de totes les nacions, així com per als seus governs.

Una mica a la saga, altres actors socials com les universitats, els grups religiosos, escoles, sindicats, entre altres institucions, van entrar en la participació d’aquest mitjà amb aportacions de tipus educatiu o cultural.

Avui en dia, en la ràdio es permet pensar, discutir, expressar acord o protestar.
Com es relacionen? Entenc que amb el conjunt de creences, coneixements, hàbits o actituds que comparteixen les persones d’una societat, i que és capaç de reproduir en les successives generacions a través de processos educatius.

Destaco el llenguatge, ja que sense aquest element, la resta dels seus aspectes característics, com la religió, la vida social, la ciència, la moral, etc., ens semblen impossibles. Però, això penso que la seva funció més autèntica, és conservar el seu caràcter originari amb el llenguatge.

Relació entre disseny i antropologia

Quan parlem d’antropologia diem que es la ciencia que estudia a la humanitat, les seves societats del present i de passat, així com les diverses cultures i formes d’organització i interacció social que ha creat.

També analitza la diversitat ètnica, els processos de continuïtat i canvi sociocultural, les formes d’organització social i, en general, totes les expressions de la variabilitat humana.

Per tant, busca descriure presents per imaginar futurs possibles, construïts a partir del consentiment entre les persones. El fet que el disseny uneix persones donant lloc a nous hàbits, valors, maneres de relacionar-se, reflectint i creant cultura amb nous suports físics de memòria, sentit, identitat o sensibilitat.

Aplicant una avaluació prèvia, per analitzar d’on va utilitzar-se i per a que, això s’aconsegueix amb una fase d’investigació, una exploració bibliogràfica, identificació de conflictes i necessitats, plantejament de possibles solucions i aplicació de les mateixes identificant la de menor impacte econòmic i ambiental.

Estil 

Les propostes del primer número de la revista és un especial sobre viatges per descobrir els llocs més curiosos d’Espanya.

El seu estil, tant de la revista com del díptic, està  centrat per trobar l’equilibri, ordre i concordança. Utilitzo unes imatges que destaquen per manera de transmetre tranquil·litat. I a la vegada amb la finalitat de cridar l’atenció del lector amb una imatge impactant. 

Color 

La paleta de la revista dedicada a la portada del Delta està formada per als colors blaus i grisos, vermells, grocs i color cru. Per millor visualització del text de la portada utilitzo el blanc. Tot el contrari a la portada de Sevilla, on  destaco  els textos amb  color negre.  La paleta està formada per colors taronges, crus, grisos i negre.  

Estructura 

L’estructura serà iguala  a tots els números amb un caràcter específic i sempre amb el mateix ordre del contingut, d’aquesta manera aconsegueixo que els usuaris la reconeguin a simple vista.

A la part superior de les portades s’inclou el logotip d’Egeria amb gran. La imatge ocupa tota la pàgina menys una secció de la part inferior on s’inclou les diferents seccions que es trobarà dintre la revista. Intento encaixar la imatge que ocupa tota la pàgina d’una manera que a la banda esquerra es quedi un espai on s’inclou els titulars. La tipografia utilitzada és la Made Tommy amb versió Thing i Regular.

Al llom és tornar a repetir el logotip d’Egeria.

A la contraportada, s’inclou un vector del mapa del territori en què  està dedicat el número de la revista i a sota un apetita descripció  de què oferim a Egeria Magazine. Per acabar a part inferior esquerra  tenim el codi de barres amb posició vertical, a la superior dreta  el codi QR i a la inferior dreta la direcció web.