ActiFolio: 202 Antropologia del disseny 202_20_008

01: INTRODUCCIÓ

L’objectiu principal d’aquesta tercera PAC és comprendre la relació d’una comunitat com és els malalts de fibrosis quística amb un objecte específic, concretament les ulleretes nasals.

Per al desenvolupament de la practica he realitzat un estudi etnogràfic de la comunitat escollida per tal de definir i fixar quines són les pràctiques socials d’aquesta entorn a l’objecte escollit.

Per la realització d’un estudi etnogràfic em de comptar amb una pregunta o problema d’investigació. La comunitat que realitzarem l’estudi ens facilitarà informació i ens proporcionarà l’objecte que estudiarem.

02: ESTUDI ETNOGRÀFIC

Es la primera vegada que es realitzaré un procés d’investigació etnogràfic, sen se tenir algun tipus d’experiència prèvia amb l’objecte, l’entorn i la comunitat per això més que una dificultat considero que es un element de suport i que facilita l’empatia amb els membres que la conformen.

ESTUDI ETNOGRÀFIC VIRTUAL

En aquet cas l’estudi va ser realitzat de manera virtual a dos persones en concret. La meva presència per a la comunitat de la fibrosis quística no va afectar de manera significativa, ja que s’han buscant els moments més còmodes per als entrevistats sense repercutir en el seu dia a dia.

Per establir el primer contacte amb aquesta comunitat vaig fer una cerca en línia de com es el seu dia a dia i amb quins problemes es troben.

Una de les persones que vaig contactar va ser la Paz Bononato, la qual es coneguda per el seu perfil d’Instagram @bonolalafq allí acostuma a explica el seu dia a dia amb la malaltia i com supera cada obstacle que se li presenta al davant.

OBSERVACIÓ CONTEXTUAL PASSIVA.

Davant la situació desconcertant de l’ COVID, es va optar òbviament per realitzar l’observació totalment en línia. He cercat bastanta informació per internet per endinsarem més en aquest món finalment he topat amb un perfil d’Instagram el qual m’ha deixat compondre el següent apartat.

OBSERVACIÓ DIRECTA PARTICIPANT.

Tot i realitzar-se també en línia per a que fos de la manera més natural possible, la comunitat es va gravar durant cinc dies seguits el seu comportament per tal de conèixer els seus hàbits i començar a comprendre com interactuen a l’entorn de la comunitat. Després de visualitzar aquestes gravacions es pot concloure que:

La malaltia provoca un moc més espès i viscós que obstrueix els conductes i afecta el funcionament de diversos òrgans, com els pulmons, el pàncrees o el fetge, i afavoreix l’aparició d’infeccions principalment respiratòries.

Els malalt diàriament tenen tos, això es degut a que les mateixes bactèries que fan tossir o tenir la grip a qualsevol nen, en cas de que entrin al cos d’un malalt serà més perjudicial.

Tothom tenim moc als pulmons, però els malalts el tenen més espès i pegasos, les bactèries una vegada troben aquest moc fan reproduir-lo més

Amb medicaments i fisioteràpia s’eliminen les bactèries i aclarint el moc.

La fisioteràpia es un element clau per als malalts amb fibrosis quística, hi ha diferents mètodes com ara el fet de utilitzat diàriament son les ulleres nasals, mascara d’oxigen, nebulitzadors…
També ho es el tractament del vapor medicinal per mantenir els pulmons nets i mes forts.

Menjar més que la resta, el cos d’una persona amb fibrosis quística no assimila bé el menjar i els seus nutrients. Per això s’ha de prendre medicament que ajuda a dividir el menjar en trossos petits.

Per ells també es molt important portar una vida saludable i fer esport, ja que beneficia l’estat de salut i manté netes les vies aèries, millora la massa muscular i retarda la degeneració pulmonar.

Un dels principals problemes que tenen els malalts es el COVID. Els malalts sol·liciten la vacuna ja que tenen una malaltia complexa i potencialment mortal. Ells es troben confinats des de abans del primer confinament oficial i a dia d’avui segueixen així.

OBJECTE D’ESTUDI.

Les ulleres nasals són un dispositiu emprat en situacions en què es precisa l’ús d’oxigenoteràpia. Consten de dues Petites cànules que es introduir por dos orificis nasals. El seu ús implica que la Necessitat d’oxigen no es molt elevada ja que la concentració d’Oxigen que s’administra es baixa. Resulten més confortables per al pacient que altres dispositius com ara la mascareta.

Els malalts amb fibrosis quística realitzen l’oxigenoteràpia amb ulleres nasals per pal·liar la dessaturació amb deteriorament respiratori, la nebulització prèvia amb broncodilatadors i la nebulització posterior amb corticoides i antimicrobians.

03: CONCLUSIONS

Hi ha dies força durs per el poc ànim que te aquesta comunitat, el covid ha afectat greu ment la salut tant mental com física de tots ells ja que es troben tancats a casa per no exposar-se a més risc del que estan.

Per ells es important mantenir una nutrició adequada, desenvolupar mecanismes d’adaptació, establir hàbits de salut positius (esports, activitats socials, escolaritat, control ambiental, etc.). Obtenir adequada accessibilitat i adherència a el tractament, especialment a la kinesioterapia de l’aparell respiratori. Per això les ulleres nasals són un objecte essencial per al dia a dia dels malalts.

Les ulleres nasals són un dispositiu essencial per al dia a dia dels malalts. No deixa de ser una imatge trista veure a una persona amb les ulleres nasals posades, a banda que es un moment incòmode per la comunitat el fet de establir una relació social amb elles posades.

Per això considero que dotar-les d’un disseny més atractiu i intel·ligent les convertiria en un objecte més fàcil d’ignorar i, conseqüentment, afectaria positivament a la relació que la comunitat té amb ella.
Es podria pensar amb un disseny mes divertit per a tots aquells nens que ho utilitzen i així passar mes desapercebuts de la resta.

Després de fer aquest treball el que realment em preocupa es que a tots aquests malalts encara no els han vacunat. Em fa pensar que son una comunitat ignorada, que no es consideren persones essencials, quan es juguen la vida dia a dia. Doncs si ja tenen una malaltia mortal per què no se’ls hi facilita la vacuna?

El fet de ser contagiats per el covid solament empitjoraria més els seus dèbils pulmons.

Per desenvolupar una comprensió del que és estar i viure amb malalts de fibrosis quístia. Observaré el dia a dia de dos persones, les protagonistes del llibre. Des de el seu entorn i així poder comparar i emplenar l’estudi.

A continuació reflectiré la creació de preguntes per les entrevistes, i intentar aconseguir prevenir aquesta malaltia.

Bona nutrició
Portar una vida saludable és una cosa que es recomana davant de qualsevol tipus de malaltia, especialment en les cròniques, amb les que es va a haver de conviure tota la vida. Sembla, però, de seguir la medicació de vegades es torna com el més important, quan qualsevol tipus de tractament que millori la salut de el pacient tant en relació amb els medicaments com complir amb una dieta sana i equilibrada sempre ho és.

Interès
Tots tenim interès, per alguna cosa. Llegir aquest llibre m’ha despertat molta interès per observa el comportament d’aquestes persones i altres, també per observar com reaccionen. Sobretot veure les seves emocions.

Motivació
Si una cosa esta clara es que la motivació es primordial a tots aquests efectes. No perdre l’esperança de poder-se recuperar es un motivació per seguir endavant el dia a dia d’aquest malalts.

Ànims
Motivació i ànims van lligats entre ells, una cosa arrastra a l’altra.

Bona Sort
Per tots ells l’última esperança es aconseguir un trasplanta de pulmó i per això necessiten un donant de pulmó.

Disciplina
Per a que el pacients tinguin una bona qualitat de vida i de esperança de la mateixa han de realitzar-se revisions periòdiques que incloguin controls de capacitat pulmonar, balanços de greix, cultius, etcètera. El tractament requereix que, per tant, el pacient sigui constant i disciplinat. Per això, l’afectat i els seus familiars freqüentment han s’adapten els seus esforços, horaris i ritmes al temps que marca el tractament.

 

 

BIBLIOGRAFIA

¿Qué es la Etnografía?

Etnografía

La etnografía como modelo de investigación en educación
https://www.ugr.es/~pwlac/G24_10Carmen_Alvarez_Alvarez.html

Fibrosis Quística
https://cuidateplus.marca.com/enfermedades/respiratorias/fibrosis-quistica.html

Diagnóstico, evaluación y tratamiento
https://www.radiologyinfo.org/sp/info.cfm?pg=cysticfibrosis

Llibre – A dos metros de ti

A dos metros de ti

LECTURES:

Guber, R. Etnografia
https://antroporecursos.files.wordpress.com/2009/03/guber-r-2001-la-etnografia.pdf

Los objetos y la memoria: pequeña etnografía de un piso en la Barceloneta
https://ddd.uab.cat/pub/periferia/periferia_a2010n13/18858996n13a11.pdf

COMUNITAT I OBJECTE

La comunitat escollida ha estat la fibrosis quística. És una malaltia que provoca l’acumulació de moc espès i enganxós en els pulmons, el tub digestiu i altres àrea de el cos. Es un dels tipus de malaltia pulmonar crònica més comuna en nens i adults joves i és potencialment mortal.

Fa uns mesos vaig llegir un llibre, ‘’A dos metros de ti’’. El llibre explica una historia de dos adolescents que estan malalts.

Un d’ells vol lluitar per curar-se com més aviat millor, mentre que l’altre ha tirat la tovallola i l’únic que vol és que el deixin en pau. Quan tots dos es coneixen, veuen en l’altre un punt de vista diferent que fa que es replantegin la seva vida, que no sàpiguen si realment fan bé o no. Però tenen un problema, i és que els dos nois no poden acostar a causa que, si la noia malalta, no podrà optar a un trasplantament de pulmó que la salvaria.

 

La etnografia a realitzar són els dos protagonisme del llibre, i en aquest cas els malalts. Per tant analitzaré els dos malalts amb fibrosis quística, mitjançant l’etnografia s’obté una visió holística de pacient, la seva relació i vivències amb la malaltia, cosa impossible d’obtenir en l’àmbit clínic o a través d’entrevistes en profunditat descontextualitzades

Els objectes principals escollits són el respiradors i ulleretes nasals,, essencials per a tots els que ho pateixen ja que els ajuda a portar millor el dia a dia.

Per què he escollit aquesta comunitat i objecte?

He escollit la fibrosis quística ja que es una malaltia que la gent coneix poc, i m’ha encantat indagar sobre els motius que la desenvolupen, ja que és hereditària.

De tal manera que abans de tenir un fill convé comprovar si algú de la teva família o de la família de la teva parella porta aquesta alteració. perquè un nen hereti FQ ambdós pares han de ser portadors. Que una persona sigui portadora, no vol dir que pateixi la malaltia, simplement que porta una mutació en el gen CFTR. En el cas que tots dos progenitors siguin portadors sans, la probabilitat de tenir un fill amb FQ és de l’25%, 50% que sigui portador sa, i 25% que neixi sense FQ i no sigui portador.

Bàsicament, per patir la malaltia els nens necessiten heretar una còpia de el gen alterat de cada pare. Si hereten només una còpia alterada i una còpia normal, no desenvoluparan fibrosi quística i seran portadors sans (1 de cada 35 espanyols són portadors sans).

 

Quina es la necessitats que te la comunitat amb l’objecte?

El respiradors i ulleretes nasals, són el fil de què penja la vida de milers de malalts, és la millor eina que disposem per ajudar a conviure amb aquesta malaltia. La seva funció es són tractar o prevenir la hipoxèmia, tractar la hipertensió pulmonar i reduir el treball respiratori i miocardis.

Les ulleretes nasals són un dispositiu emprat en situacions en què es precisa l’ús d’oxigenoteràpia. Consten de dues petites cànules que s’introdueixen pels dos orificis nasals. El seu ús implica que la necessitat d’oxigen no és molt elevada ja que la concentració d’oxigen que s’administra és baixa. Resulten més confortables per al pacient que altres dispositius (mascareta).

Els dies en què estàs amb els pulmons inflamats et pots morir. És un moment molt crític especialment per a qui té les defenses baixes, aquest moment crític és molt problemàtic.

 

Gemma Rodriguez Curto.

RÀDIO TELEFUNKEN INTERMEZZO 57

Si ens parem a pensar, al llarg de la vida van sorgint molts moments especials i objectes que te’ls recorden. Tots tenim un objecte que significa molt per a nosaltres. Darrere d’aquest objecte hi ha una història per explicar i que ha de ser explicada.

En el meu cas es tracta d’aquesta de la RàDIO TELEFUNKEN INTERMEZZO 57 de principis dels anys 60, un regal del meu avi.

El meu avi de ben jove va invertir el seus diners en la compra d’un tros de terra amb unes granges, allí va començar la criança de conills. Es passava el dia treballant i ami m’encantava anar amb ell i oferir la meva innocent ajuda.

El recordo sempre amb una camisa, un barret i una pipa de fumar a la boca. Aquell era el seu uniforme de feina, dia rere dia. Però també recordo un detall molt important, a les seves hores de feina sempre escoltava la ràdio, sempre. I aquesta era la que ell utilitzava. Quan es va jubilar seguia escoltant-la, però va arribar un dia en que me la va regalar, i des de aquell dia que la guardo i la cuido com ell sempre va fer.

Característiques formals i funcionals

Si parlem de les característiques formals, podem veure que ha variat i moltíssim des de la seva existència. Han passat de tenir un format gran i pesat, a ser online, on es pot descarregar-se amb format de APP a qualsevol telèfon intel·ligent.

 

 

 

 

Guglielmo Marconi 1901

 

Radio d’un telèfon inteligen 2021

Les característiques funcionals, es que la ràdio va revolucionar per sempre el món de les comunicacions amb una nova tecnologia “sense fils”, o sigui, sense cables de cap tipus, transmesa per l’aire i fins i tot en el buit de l’espai. Així va suplantar a el telègraf i els seus derivats. Les aplicacions comercials, militars i pràctiques d’això van ser i són molt nombroses.

A més, la invenció de la ràdio va obrir el camí per a altres invents igual de revolucionaris, com la televisió o la transmissió Wi-Fi d’Internet, o la radiolocalització i el rada.

Es pot interactuar les 24 hores durant els 365 dies de l’any, L’ Emissor i receptor es comuniquen sense veure, ni percebre i es que a més a més la ràdio està en tots els llocs.

Ens podem moure i seguir escoltant-la, pel que a diferència d’altres mitjans com la TV o la premsa, també ens permet realitzar altres activitats que requereixin mobilitat.

Juntament amb el mitjà digital es caracteritza per la seva rapidesa, i gràcies a les noves tecnologies, ara és possible escoltar una emissora des de qualsevol part de el món a través d’internet. És el mitjà més immediat per cobrir una informació ja que no requereix dedicar temps a escriure un text o obtenir una fotografia. A més a més el seu llenguatge és més ric.

Des del punt de vista de la narració, el locutor explica tot el que està percebent i per això en poc temps pot transmetre moltes coses a l’oient (informació, sensacions …) La ràdio possibilita que el receptor imagini el que se li està transmetent, crea les seves pròpies imatges mentals.
És un dels mitjans de comunicació amb millor qualitat en els seus continguts així com un mitjà proper.

Activa la imaginació. I a diferència de la resta de mitjans, la ràdio és la que més fa desenvolupar la imaginació ja que és l’única que ens fa percebre la realitat d’una forma particular.

Les practiques socials. La mediació és una de les seves funcions principals. L’home modern es posa en contacte amb el seu territori, espai físic social i educatiu i mitjançant la selecció de programes de ràdio que siguin del seu interès o plaer.

Algunes principals són:

• La generalització d’informació.
• La ràdio ens dóna conèixer tota classe d’informacions sobre esdeveniment, successos o fets que tenen lloc en la societat.
• Aprenentatge social.
• La ràdio és un dels mitjans de difusió cultural que fa accessibles els béns culturals a tots els sectors socials, ajuda a educar a la societat.
• Ensenyament Pedagògic, els locutors són protagonistes de la socialització.
• Coneixement dels moviments socials.

En difinitiva, l a ràdio té un gran caudal de notícies que fa que la realitat més llunyana la sentim més prop.

Dimensions culturals i funcions simbòliques 

Els orígens de la ràdio, segle XX, es vinculen a la telegrafia i telefonia sense fils utilitzades per els militars.

Les primeres emissores de ràdio van ser promogudes per radioaficionats, molt aviat va passar a significar una font d’interès per als capitalistes de totes les nacions, així com per als seus governs.

Una mica a la saga, altres actors socials com les universitats, els grups religiosos, escoles, sindicats, entre altres institucions, van entrar en la participació d’aquest mitjà amb aportacions de tipus educatiu o cultural.

Avui en dia, en la ràdio es permet pensar, discutir, expressar acord o protestar.
Com es relacionen? Entenc que amb el conjunt de creences, coneixements, hàbits o actituds que comparteixen les persones d’una societat, i que és capaç de reproduir en les successives generacions a través de processos educatius.

Destaco el llenguatge, ja que sense aquest element, la resta dels seus aspectes característics, com la religió, la vida social, la ciència, la moral, etc., ens semblen impossibles. Però, això penso que la seva funció més autèntica, és conservar el seu caràcter originari amb el llenguatge.

Relació entre disseny i antropologia

Quan parlem d’antropologia diem que es la ciencia que estudia a la humanitat, les seves societats del present i de passat, així com les diverses cultures i formes d’organització i interacció social que ha creat.

També analitza la diversitat ètnica, els processos de continuïtat i canvi sociocultural, les formes d’organització social i, en general, totes les expressions de la variabilitat humana.

Per tant, busca descriure presents per imaginar futurs possibles, construïts a partir del consentiment entre les persones. El fet que el disseny uneix persones donant lloc a nous hàbits, valors, maneres de relacionar-se, reflectint i creant cultura amb nous suports físics de memòria, sentit, identitat o sensibilitat.

Aplicant una avaluació prèvia, per analitzar d’on va utilitzar-se i per a que, això s’aconsegueix amb una fase d’investigació, una exploració bibliogràfica, identificació de conflictes i necessitats, plantejament de possibles solucions i aplicació de les mateixes identificant la de menor impacte econòmic i ambiental.